| Nou Cicle Contra la corrupció lliberticida Revista Trasversales número 15 verano 2009 Visita la web de Nou Cicle |
| Les notícies de registres i detencions
operades a Catalunya en el marc d’una operació anticorrupció
dirigida pel jutge Garzón de l’Audiència nacional són
d’una gravetat extraordiària. La llista dels implicats és
impressionant: entre els detinguts hi ha l’exsecretari de Presidència
de la Generalitat amb CiU Lluís Prenafeta, que durant molts anys fou
la mà dreta del president Pujol; l’exconseller de CiU Macià
Alavedra; l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, del
PSC; i un ex diputat, Luis Garcia, que ja havia estat expulsat del PSC el
2001. Les conseqüències d’aquest assumpte seran greus. Esperem
que no totes elles siguin negatives. El problema, amb la corrupció lligada a la política, als afers públics, no rau únicament en el fet que és d’una indecència especialment repugnant. El problema és també que constitueix un fenomen lliberticida en la mesura que dóna arguments als adversaris de la llibertat i els hi pot donar cada vegada més força. Del “tots els polítics són iguals” al “tots estan podrits” hi ha tan sols un pas, que els enemics de la democràcia han utilitzat amb èxit en el passat. Poden tornar a intentar-ho. La història no tendeix a repetir-se de manera exacta: un procés de liquidació de la democràcia no prendria ara la forma clàssica del cop militar o de la dictadura. Però, si no reaccionem d’una manera enèrgica, l’encadenament d’escàndols; de confrontacions exacerbades; de sospites, pors i inseguretats difuses; de creixent fragmentació política i social; pot oferir una oportunitat d’hegemonia a nous populismes i autoritarismes. Hem de tenir present l’Itàlia berlusconiana, tal com recordava fa uns dies Lluís Foix. La corrupció és un gravíssim problema que avui afecta la credibilitat dels partits i de la política democràtica. Genera desconfiança, desafecció, i distanciament entre la societat i la política. Si el cercle viciós dels escàndols, la seva instrumentalització i la desmoralització ciutadana prosseguís, esdevindria un problema que podria posar en risc la mateixa democràcia. Els partits afectats han de reaccionar amb celeritat. Han de netejar amb la màxima energia i ràpidament el camp propi. No s’hi val el joc maniqueu, l’atac als altres, el joc de la confusió, la recerca d’excuses. La corrupció és un tumor que cal eradicar sense contemplacions ni càlculs interessats. És una patologia transversal, nefasta i perillosa. La corrupció podreix i contamina, estimula conductes irregulars i delictives, crea complicitats inimaginables i genera una atmosfera de desànim i de sospita generalitzada entre els ciutadans. És un fre evident pel desenvolupament de qualsevol societat. I pot esdevenir una metàstasi, però podem impedir-ho si reaccionem, entre tots, de manera efectiva, enèrgica i serena. Les paraules del president Montilla han estat en aquest sentit les adequades. Aquesta reacció de tots és la conseqüència positiva que desitjaríem que sorgís de la situació actual. Una reacció dels partits, de les institucions, dels mitjans de comunicació i, sobretot, de la ciutadania, amb un exercici de maduresa i determinació que ens porti a una nova fase democràtica. Necessitem dels partits la màxima contundència en la lluita contra la corrupció. Que facin política i no electoralisme. Que obrin, facin transparents i revitalitzin les seves organitzacions. Necessitem de les institucions la màxima eficàcia en els procediments de transparència i control de la cosa pública. |
Las noticias sobre los registros y detenciones realizadas
en Cataluña en el marco de una operación anticorrupción
dirigida por el juez Garzón de la Audiencia nacional son duna gravedad
extraordinaria. La lista de los implicados es impresionante: entre los detenidos
está el ex secretario de Presidencia de la Generalitat con CiU Lluís
Prenafeta, que durante muchos años fue mano derecha del presidente
Pujol; el ex consejero de CiU Macià Alavedra; el alcalde de Santa
Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, del PSC; y un ex diputado, Luis
Garcia, que ya había sido expulsado del PSC el 2001. Las consecuencias
de este asunto serán graves. Esperamos que no todas ellas sean negativas. El problema que tiene la corrupción ligada a la política, a los asuntos públicos, no recae únicamente en el hecho que es una indecencia especialmente repugnante. El problema es también que constituye un fenómeno liberticida en la medida que da argumentos a los adversarios de la libertad y les puede dar cada vez más fuerza. Del "todos los políticos son iguales" a "todos están podridos" hay tan sólo un paso, que los enemigos de la democracia han utilizado con éxito en el pasado. Pueden volver a intentarlo. La historia no tiende a repetirse de manera exacta: un proceso de liquidación de la democracia no tomaría ahora la forma clásica del golpe militar o de la dictadura. Pero, si no reaccionamos de una manera enérgica, el encadenamiento de escándalos, de confrontaciones exacerbadas, de sospechas, miedos e inseguridades difusas y de una creciente fragmentación política y social puede ofrecer una oportunidad de hegemonía a nuevos populismos y autoritarismos. Debemos tener presente la Italia berlusconiana, tal y como recordaba hace unos días Lluís Foix. La corrupción es un gravísimo problema que hoy afecta a la credibilidad de los partidos y de la política democrática. Genera desconfianza, desafección y distanciamiento entre la sociedad y la política. Si el círculo vicioso de los escándalos, su instrumentalización y la desmoralización ciudadana prosiguiera, se convertiría en un problema que podría poner en riesgo la misma democracia. Los partidos afectados deben reaccionar con celeridad. Deben limpiar con la máxima energía y rapidez el campo propio. No vale el juego maniqueo, el ataque a los otrao, el juego de la confusión, la búsqueda de excusas. La corrupción es un tumor que hace falta erradicar sin contemplaciones ni cálculos interesados. Es una patología transversal, nefasta y peligrosa. La corrupción pudre y contamina, estimula conductas irregulares y delictivas, crea complicidades inimaginables y genera una atmósfera de desaliento y de sospecha generalizada entre los ciudadanos. Es un freno evidente al desarrollo de cualquier sociedad. Y puede acontecer una metástasis, pero podemos impedirlo si reaccionamos, entre todos, de manera efectiva, enérgica y serena. Las palabras del presidente Montilla han sido en este sentido las adecuadas. Esta reacción de todos es la consecuencia positiva que desearíamos que surgiera de la situación actual. Una reacción de los partidos, de las instituciones, de los medios de comunicación y, sobre todo, de la ciudadanía, con un ejercicio de madurez y determinación que nos lleve a una nueva fase democrática. Necesitamos de los partidos la máxima contundencia en la lucha contra la corrupción. Que hagan política y no electoralismo. Que abran, hagan transparentes y revitalicen sus organizaciones. Necesitamos de las instituciones la máxima eficacia en los procedimientos de transparencia y control de la cosa pública. Y necesitamos de la ciudadanía una reacción de mayor implicación en los asuntos colectivos. Necesitamos una fuerte reacción democrática. Estamos a tiempo. |